Ley Orgànica 1/2025

La Ley Orgànica 1/2025, en el seu Títol II, introdueix una profunda reforma orientada a fomentar l’eficiència processal mitjançant la promoció de mitjans adequats de solució de controvèrsies en via no jurisdiccional, destacant-ne especialment la mediació com a requisit previ per a la interposició de demandes judicials en l’àmbit civil i mercantil.

La nova normativa estableix que, com a regla general, abans d’accedir a la jurisdicció civil, les parts hauran d’haver intentat prèviament una activitat negociadora mitjançant algun dels mitjans adequats reconeguts per la llei: mediació, conciliació, oferta vinculant confidencial, opinió d’expert independent o dret col·laboratiu.

Aquest requisit de procedibilitat (art. 5) pretén garantir que les parts actuïn de bona fe per intentar una solució extrajudicial. L’objectiu del litigi i el de la negociació han de coincidir substancialment. No obstant això, s’exclouen d’aquesta exigència determinats processos, com ara aquells que afecten drets fonamentals, menors, persones amb discapacitat, o processos d'execució.

La mediació, regulada a la Llei 5/2012 i amb suport autonòmic, es configura com una via preferent i formalment reconeguda per satisfer aquest requisit. El seu inici interromp la prescripció i suspèn la caducitat de les accions, sempre que es documenti correctament l’intent, fins i tot si una de les parts no respon o rebutja la invitació.

En cas que la part contrària no reculli la notificació o rebutgi participar, la llei permet acreditar l’intent mitjançant una declaració responsable. Aquesta declaració ha de recollir la data de l’intent, la identitat de les parts, el mitjà emprat, i la constància que s’ha actuat de bona fe.